Què passa si un hàmster es presenta a unes eleccions? En principi, no res. Ni pot votar ni pot ser votat. Fora de bromes. Dos punts d’atenció: 1) sabem que un hàmster "es presenta" perquè té una web; i 2) sabem que els vots de la gent que aposta per “la provocació” de pensar a votar a un hàmster poden convertir-se en una suma perillosa si els partits grans no hi paren atenció.
És una interpretació d’alguns dels comentaris que l'expert en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí va fer en el Seminari Política 2.0 (hashtags: #sempol20 i #avapol), organitzat per l'Associació Valenciana de Politòlegs (Avapol) i la Universitat de València, que es va celebrar a València la setmana passa i al qual vaig assistir. La xerrada d’Antoni Gutiérrez va versar sobre “Anàlisi de la realitat 2.0: eleccions autonòmiques a Catalunya”. Al llarg de la conferència, va esmentar els que, segons ells, són els punts clau de la Política 2.0, de l’actual i de la que ve:
- Eslògans electorals. Qui interprete millor l’estat d’ànim dels ciutadans és qui tindrà la clau de la campanya.
- Xarxes socials. En van engegar CIU (cativites) i PSC (sociates). Les xarxes socials en la Política 2.0 han de servir per a: 1) comunicar diferent; 2) organitzar-se diferent; i 3) crear talent, idees.
- Iniciatives a la xarxa relacionades amb la política. Parlament 2.0; Skoltilab i Socvot.
- Videologia. Els partits que siguen capaços d’explicar les seues idees com una productora pública cultural, és a dir, els que dominen millor la part audiovisual, els vídeos, seran els guanyadors.
- La provocació. Carmen de Mairena de candidata, un hàmster per a president,… són candidatures provocadores que acumulen vots i voluntats que a la llarga poden convertir-se en perilloses a l’empar de partits teòricament marginals com per exemple els ultradretans i racistes de Plataforma per Catalunya, que han estat a no res d’obtindre un escó al Parlament català.
- Enquestes i sondeigs. En el futur seran en temps real i els partits hauran d’acostumar-se. Ja ha passat amb les eleccions catalanes, en què el sondeig de TV3 es va filtrar mitjançant Twitter abans que s'acabara la jornada electoral.
- Xequeig ideològic. És molt difícil llegir els programes electorals per comprendre’ls, no ho fa quasi ningú; per això han aparegut aplicacions que suggereixen a quin partit votar segons l’elecció de l’usuari (www.electoralia.cat).
- La política mòbil. Allò que no estiga en el mòbil, no estarà en la vida política; si la política no està en el mòbil, no estarà enlloc.
- Transfomar l’online a offline. Proposar iniciatives en la xarxa que es puguen materialitzar en offline.
- Imatges. Sempre cal convertir una idea en una imatge, un desig en una imatge. Acabem pensant el que sentim.
En resum, el 2.0 serà un dels escenaris en què es decidiran les batalles de les pròximes eleccions, uns combats que segons Gutiérrez-Rubí seran "combats culturals". La Política 2.0 potser no siga decisiva del tot encara –d’això en parlarem en els pròxims dies, però sens dubte que és imprescindible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada