El protocol i les errades d'un ministre en mocar-se en públic

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

 

Que el Govern Rajoy està tenint alguns problemes de comunicació no seré jo qui ho descubrisca. D'exemples, n'hi ha uns quants. Ara bé, hi ha situacions que són evitables. Una d'elles ha succeït esta setmana. Ahir (dimarts 14 de febrer) el Ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, va fer unes declaracions en un acte públic i em va sobtar un moment de la seua intervenció.

En el decurs del parlament -que versava sobre el tema del dopatge i per tant atrauria l'atenció de tots els mitjans- va haver un moment en que el ministre es va traure un mocador d'una butxaca i se'l va refregar pel nas. Aquí teniu el vídeo en el moment just.

Al voltant d'aquest fet i el protocol que hauria d'haver seguit Wert, es poden fer una série de consideracions:

• El mocador hauria d'haver sigut de tela i no de paper. És més elegant i se sol recomanar en els manuals de protocol. I, en tot cas, s'ha de desplegar i no passar-se'l pel nas fet un pilot.

• L'equip de Comunicació i Protocol del ministeri hauria d'haver tingut en compte que el ministre Wert estava constipat i haver-li administrat un antihistamínic de bon matí, tot sabent que havia de comparéixer en públic.

• El ministre hauria d'haver-se guardat el mocador després d'usar-lo i no deixar-lo al costat dels papers del faristol. Recordeu que, després, no mai hem de mirar al mocador que a vore què heu extret.

• Si notava que havia de mocar-se, hauria d'haver parat de parlar i fins i tot fer alguna classe de broma sobre el constipat. Amb tot, en aquest punt hi ha disparitat d'opinions. Hi ha experts que consideren que cal fer el gest tot el més ràpid que es puga a fi de passar desapercebut.

Encara que semble irrellevant, la posada en escena dels càrrecs públics és fonamental per a la imatge que volen traslladar i un gest tant simple o quotidià com el de mocar-se pot esdevenir motiu d'escarni si no se segueixen determinades normes protocolàries.

Actualització:
Només dos dies després de publicar aquest post ha aparegut la notícia "Desde Francia insinúan que Wert toma cocaína". Una broma d'una televisió francesa que precisament es basa en el gest del mocador que hem descrit aquí. Per això la importància de seguir el protocol, siga on siga.

Solidaritat amb les periodistes de Levante-EMV agredides al Puig

En solidaritat amb les periodistes de Levante-EMV agredides el passat diumenge 29 de gener al Puig -a la "Trencà de perols"-, Marga Ferrer (fotògrafa) i Laura Garsando (redactora) reproduisc aquí el comunicat de la Unió de Periodistes al respecte. Així mateix, vos convide a llegir el post "Ratas" que Óscar Delgado ha escrit sobre el tema.

A més, vull condemnar l'acte i defensar la llibertat d'informació.

La Unió de Periodistes Valencians condemna i rebutja l’agressió violenta patida per les companyes de Levante-EMV en ‘la batalla de les rates’ a El Puig.

La Unió de Periodistes Valencians censura, rebutja i condemna l’actitud violenta i incívica que van patir ahir les companyes de Levante-EMV a mans de vora 200 assistents en El Puig, en l’anomenada ‘batalla de les rates’.

La fotoperiodista i sòcia de la Unió de Periodistes Valencians, Marga Ferrer i la redactora, Laura Garsando cobrien la notícia quan van ser agredides físicament, amb espentes i tirons de cabells. Les dos professionals van ser increpades i insultades de manera violenta i incívica en el moment en que realitzaven la seua faena. La d’informar d’uns fets.

La Unió de Periodistes Valencians considera una perversió la utilització de la violència més quan es vulnera el dret a la informació lliure i veraç. És del tot inacceptable que a hores d’ara encara algú es pense que per la força es pot impedir que una informació ixca a la llum.

La Unió de Periodistes exigeix que s’obra una investigació per aclarir els fets, que es depuren responsabilitats i que s’identifique a tots i cadascú dels assistents que van utilitzar la violència contra les periodistes. A més instem l’Ajuntament d’ El Puig a explicar per que la policia local no va garantir la seguretat de les periodistes.

València, 30 de gener de 2012

Unió de Periodistes Valencians

Metaliteratura personal i el Quadern del diari El País

Un dels propòsits personals per al 2012 era el repte de publicar més. Objectiu per al qual cal, primer que res, tindre o haver de buscar el material i, en segon lloc, trobar un espai per comunicar-ho. A banda de la sort que he tingut en tropessar-me amb la gent de Nonada, hui (dijous 26 de gener) he publicat el primer article en el suplement cultural El Quadern de l'edició valenciana - també se n'edita un a Catalunya- del diari El País.

"Del blau de les Rotes als neons de Xangai" versa sobre el projecte internacional en què està participant l'amic i fotògraf Xepo W.S. Una història que té lloc a Xangai i que he tingut la sort de viure de primera mà en un viatge que hi vaig fer l'estiu passat. D'eixa estada també va nàixer un reportatge que va ser portada de la revista El Temps.

És una cosa molt personal -ben bé metaliterària- l'orgull de vore'm en les planes del Quadern. Només vos diré que davant de mi, hi ha un reportatge de Martí Domínguez - qui escriu sobre el pintor Castejón- i un escrit de Joan Francesc Mira, dalt a la dreta un article de Manuel Baixauli i baix a la dreta una columna de Vicent Alonso mentre que darrere està la col·laboració setmanal d'Enric Sòria i ressenyes de Xavier Aliaga i Adolf Beltran. I què, vos preguntareu. Doncs que ho he contat i a la biblioteca tinc 13 llibres d'ells, si més no.

En resum, desvanit.

Article a Nonada sobre els transgènics

En la línia de la col·laboració amb Nonada, he publicat un article nou. En aquest cas es tracta d'un reportatge sobre els pobles valencians que han decidit declarar-se lliures de transgènics. Un acord que té l'objectiu de minvar l'ús de llavors i aliments modificats de forma artificial en laboratori. Per a la confecció del reportatge he comptat amb la col·laboració del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament d'Alcoi i del Gabinet de Comunicació de la Unió de Llauradors. Molt agraït.

Pobles que lluiten contra els transgènics

Diversos municipis valencians es declaren ‘Pobles Lliures de Transgènics’ i es comprometen a minvar l’ús de llavors modificades artificialment. Entitats i col·lectius promouen la iniciativa per a recuperar la sobirania sobre els aliments que es cultiven als camps.

A Xàbia, la paraula “dacsa” sempre l’hem anomenada així tot i que que en llengua catalana arribem a tindre fins a dèsset mots més per a referir-nos al mateix. A saber: blat de moro, blat de l’Índia, milloc, milloca, moresc, panís, blat moresc, capça, dacsera, forment de l’Índia, fusada, milloquera, panís de l’Índia, panissera, panolla, panolla de panís i panotxa.

Llegiu la resta de l'article a la web de Nonada

Una dona observa unes verdures ecològiques.