dilluns, 30 de gener del 2012

Solidaritat amb les periodistes de Levante-EMV agredides al Puig

En solidaritat amb les periodistes de Levante-EMV agredides el passat diumenge 29 de gener al Puig -a la "Trencà de perols"-, Marga Ferrer (fotògrafa) i Laura Garsando (redactora) reproduisc aquí el comunicat de la Unió de Periodistes al respecte. Així mateix, vos convide a llegir el post "Ratas" que Óscar Delgado ha escrit sobre el tema.

A més, vull condemnar l'acte i defensar la llibertat d'informació.

La Unió de Periodistes Valencians condemna i rebutja l’agressió violenta patida per les companyes de Levante-EMV en ‘la batalla de les rates’ a El Puig.

La Unió de Periodistes Valencians censura, rebutja i condemna l’actitud violenta i incívica que van patir ahir les companyes de Levante-EMV a mans de vora 200 assistents en El Puig, en l’anomenada ‘batalla de les rates’.

La fotoperiodista i sòcia de la Unió de Periodistes Valencians, Marga Ferrer i la redactora, Laura Garsando cobrien la notícia quan van ser agredides físicament, amb espentes i tirons de cabells. Les dos professionals van ser increpades i insultades de manera violenta i incívica en el moment en que realitzaven la seua faena. La d’informar d’uns fets.



La Unió de Periodistes Valencians considera una perversió la utilització de la violència més quan es vulnera el dret a la informació lliure i veraç. És del tot inacceptable que a hores d’ara encara algú es pense que per la força es pot impedir que una informació ixca a la llum.

La Unió de Periodistes exigeix que s’obra una investigació per aclarir els fets, que es depuren responsabilitats i que s’identifique a tots i cadascú dels assistents que van utilitzar la violència contra les periodistes. A més instem l’Ajuntament d’ El Puig a explicar per que la policia local no va garantir la seguretat de les periodistes.

València, 30 de gener de 2012

Unió de Periodistes Valencians

dijous, 26 de gener del 2012

Metaliteratura personal i el Quadern del diari El País

Un dels propòsits personals per al 2012 era el repte de publicar més. Objectiu per al qual cal, primer que res, tindre o haver de buscar el material i, en segon lloc, trobar un espai per comunicar-ho. A banda de la sort que he tingut en tropessar-me amb la gent de Nonada, hui (dijous 26 de gener) he publicat el primer article en el suplement cultural El Quadern de l'edició valenciana - també se n'edita un a Catalunya- del diari El País.

"Del blau de les Rotes als neons de Xangai" versa sobre el projecte internacional en què està participant l'amic i fotògraf Xepo W.S. Una història que té lloc a Xangai i que he tingut la sort de viure de primera mà en un viatge que hi vaig fer l'estiu passat. D'eixa estada també va nàixer un reportatge que va ser portada de la revista El Temps.


És una cosa molt personal -ben bé metaliterària- l'orgull de vore'm en les planes del Quadern. Només vos diré que davant de mi, hi ha un reportatge de Martí Domínguez - qui escriu sobre el pintor Castejón- i un escrit de Joan Francesc Mira, dalt a la dreta un article de Manuel Baixauli i baix a la dreta una columna de Vicent Alonso mentre que darrere està la col·laboració setmanal d'Enric Sòria i ressenyes de Xavier Aliaga i Adolf Beltran. I què, vos preguntareu. Doncs que ho he contat i a la biblioteca tinc 13 llibres d'ells, si més no.

En resum, desvanit.


dimecres, 18 de gener del 2012

Article a Nonada sobre els transgènics

En la línia de la col·laboració amb Nonada, he publicat un article nou. En aquest cas es tracta d'un reportatge sobre els pobles valencians que han decidit declarar-se lliures de transgènics. Un acord que té l'objectiu de minvar l'ús de llavors i aliments modificats de forma artificial en laboratori. Per a la confecció del reportatge he comptat amb la col·laboració del Gabinet de Premsa de l'Ajuntament d'Alcoi i del Gabinet de Comunicació de la Unió de Llauradors. Molt agraït.

Pobles que lluiten contra els transgènics

Diversos municipis valencians es declaren ‘Pobles Lliures de Transgènics’ i es comprometen a minvar l’ús de llavors modificades artificialment. Entitats i col·lectius promouen la iniciativa per a recuperar la sobirania sobre els aliments que es cultiven als camps.

A Xàbia, la paraula “dacsa” sempre l’hem anomenada així tot i que que en llengua catalana arribem a tindre fins a dèsset mots més per a referir-nos al mateix. A saber: blat de moro, blat de l’Índia, milloc, milloca, moresc, panís, blat moresc, capça, dacsera, forment de l’Índia, fusada, milloquera, panís de l’Índia, panissera, panolla, panolla de panís i panotxa.


Una dona observa unes verdures ecològiques.