Les formigues de Fundem treballen amb música clàssica al Jardí de l'Albarda

Diumenge passat vaig estar passant el matí amb unes formigues que tenen una forma molt especial de treballar: es posen música clàssica de fons. Haydn acampanyat dels cants dels rossinyols que també aprofitaven per a prendre el sol. El vídeo està un poc borrós perquè la majoria de les formigues ha volgut romandre en l'anonimat.

Bé, tot el que acabe d'explicar és relativament mentida. Diumenge passat vaig assistir a un dels concerts que organitza Fundem, fundació per a la conservació de la fauna i la flora mediterrànies, i que es va celebrar al Jardí de l'Albarda, (La Sella, Pedreguer), propietat de l'impulsor de la fundació, Enrique Montoliu. Amb aquest tipus d'esdeveniments la fundació aconsegueix un impacte directe sobre un públic objetiu, en aquest cas residents europeus amants de la música clàssica, la natura, i, per descomptat, el sol. És un bona eina per a captar socis -jo ja en sóc- de forma directa, més encara si es té en compte que la quota de 50 euros a l'any és ben bé misèria i companyia. Moltes vegades els esdeveniments que es conceben com a accions de Relacions Públiques fallen perquè no hi ha un contacte directe entre el públic objetiu de l'organitzador i la finalitat de la institució o empresa ja que molts solen celebrar-se a llocs que no tenen res a veure amb qui ho promou.

Els diners dels socis de Fundem es destinen a una de les dues vessants de la fundació, la compra de terrenys d'alt valor ecològic per a la seua conservació. Sí, ho heu entés bé: Fundem compra territori per a que no l'urbanitzen. Així ja té (tenim, repetisc: sóc soci) terrenys adquirits a la Vall de Gallinera, la Serra de Bèrnia, Yátova i la Tinença de Benifassà. Aquesta xicoteta revolució fa temps que és en marxa a Anglaterra mitjançant la National Trust, que amb dos milions de socis ha aconseguit comprar i, per tant protegir, el 2% del territori anglés. I per una altra banda, la fundació també promou la jardineria sostenible i com a exemple està el propi Jardí de l'Albarda, la majoria de les plantes del qual són autòctones i, per això, no s'han de regar: estan totalment adaptades al medi. I si no com s'entén que sols hi ha un jardiler per a 50.000 metres quadrats? Doncs perquè només poda.

Així que amb música clàssica de fons, si voleu, les formigues, poc a poc, aniran fent-se amb més i més territori per a conservar-lo; que nosaltres ja en tenim prou.