divendres, 24 de desembre del 2010

Felicitacions de Nadal, adéu al paper

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones
Les empreses estan optant cada vegada més per noves formes de felicitar el Nadals als clients. El vídeo està convertint-se en una de les més triades. També hi ha qui aposta per crear una targeta digital personalitzada. Això sí, totes utilitzen el emailing com a forma per arribar als clientes i als amics. De nou, observem que el paper està en declivi en el món de la comunicació empresarial. De fet, en els nadals dels pròxims anys, a una oficina serà més fàcil veure una pantalla amb un passe automàtic dels vídeos o les felicitacions rebudes per correu electrònic que no un arbre envoltat de targetes.

En el meu cas, no he fet cap felicitació en particular. Però sí que he pensat oportú adjuntar aquí les que més m'han agradat de totes les que he rebut. Amb elles, jo també vos desitge un bon Nadal.





dimecres, 8 de desembre del 2010

Què passa si un hàmster es presenta a unes eleccions?

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones
Què passa si un hàmster es presenta a unes eleccions? En principi, no res. Ni pot votar ni pot ser votat. Fora de bromes. Dos punts d’atenció: 1) sabem que un hàmster "es presenta" perquè té una web; i 2) sabem que els vots de la gent que aposta per “la provocació” de pensar a votar a un hàmster poden convertir-se en una suma perillosa si els partits grans no hi paren atenció.

És una interpretació d’alguns dels comentaris que l'expert en comunicació política Antoni Gutiérrez-Rubí va fer en el Seminari Política 2.0 (hashtags: #sempol20 i #avapol), organitzat per l'Associació Valenciana de Politòlegs (Avapol) i la Universitat de València, que es va celebrar a València la setmana passa i al qual vaig assistir. La xerrada d’Antoni Gutiérrez va versar sobre “Anàlisi de la realitat 2.0: eleccions autonòmiques a Catalunya”. Al llarg de la conferència, va esmentar els que, segons ells, són els punts clau de la Política 2.0, de l’actual i de la que ve:
  • Eslògans electorals. Qui interprete millor l’estat d’ànim dels ciutadans és qui tindrà la clau de la campanya.
  • Xarxes socials. En van engegar CIU (cativites) i PSC (sociates). Les xarxes socials en la Política 2.0 han de servir per a: 1) comunicar diferent; 2) organitzar-se diferent; i 3) crear talent, idees.
  • Iniciatives a la xarxa relacionades amb la política. Parlament 2.0; Skoltilab i Socvot.
  • Videologia. Els partits que siguen capaços d’explicar les seues idees com una productora pública cultural, és a dir, els que dominen millor la part audiovisual, els vídeos, seran els guanyadors.
  • La provocació. Carmen de Mairena de candidata, un hàmster per a president,… són candidatures provocadores que acumulen vots i voluntats que a la llarga poden convertir-se en perilloses a l’empar de partits teòricament marginals com per exemple els ultradretans i racistes de Plataforma per Catalunya, que han estat a no res d’obtindre un escó al Parlament català.