El patrocini d'equips de futbol d'elit és una forma d'aconseguir una repercussió mediàtica gran. Això és innegable. Ara bé, que aquesta repercussió es traduisca en beneficis per a les empreses que aposten per aquesta variant de les relacions públiques és una altra qüestió. A hores d'ara són molts els equips de la primera divisió espanyola, fins a vuit, que tenen les samarretes buides de missatges per a la temporada que comença el 20 d'aquest mes.
Un exemple de que el patrocini no significa una millora en la imatge pública -i en el rendiment econòmic- és la trajectòria de les empreses que han apostat pel València Club de Futbol de l'any 2000 ençà. En El Comunicable hem volgut fer un repàs a les companyies que un dia van decidir llançar-se al patrocini per saber què ha sigut d'elles. És a dir, conèixer si el patrocini els ha repercutit en benefici per a la marca.
1998-2001: TERRA MÍTICA. El Ministeri de Treball acaba de rebutjar l'Expedient de Regulació d'Ocupació presentat per l'entitat en què vol acomiadar 142 treballadors. La gestió penosa -i dubtosa- i la falta de visitants ha desembocat en una situació amb un futur ben complicat.
1998-2001: TERRA MÍTICA. El Ministeri de Treball acaba de rebutjar l'Expedient de Regulació d'Ocupació presentat per l'entitat en què vol acomiadar 142 treballadors. La gestió penosa -i dubtosa- i la falta de visitants ha desembocat en una situació amb un futur ben complicat.
2001-2002: METRORED. Empresa investigada en l'actualitat per frau fiscal que es va declarar en fallida fa temps.
2002-2003: TERRA MÍTICA. Ens remetem al que hem comentat adés.
2003-2008: TOYOTA. És, sens dubte, el patrocinador "més normal" que hi hagut en aquest periode. L'empresa va buscar la identificació amb un equip que aleshores feia ombra als totpoderosos F.C. Barcelona i Reial Madrid. A més amb l'afegit de situar-se al territori on hi ha la fàbrica d'un dels principals competidors, Ford, que per cert havia patrocinat l'equip des de 1995 a 1998.
2002-2003: TERRA MÍTICA. Ens remetem al que hem comentat adés.
2003-2008: TOYOTA. És, sens dubte, el patrocinador "més normal" que hi hagut en aquest periode. L'empresa va buscar la identificació amb un equip que aleshores feia ombra als totpoderosos F.C. Barcelona i Reial Madrid. A més amb l'afegit de situar-se al territori on hi ha la fàbrica d'un dels principals competidors, Ford, que per cert havia patrocinat l'equip des de 1995 a 1998.
2008-2009: VALENCIA EXPERIENCE. El cas més obscé. Aquesta empresa, de la qual ningú n'ha sabut res abans, durant i després del patrocini va aparèixer i desaparèixer deixant un bon grapat de deutes al club -no va pagar ni un cèntim dels 6 milions d'euros per temporada a què s'havia compromés. A hores, la qüestió també està en els tribunals.
2009-2011: UNIBET. Empresa d'apostes per Internet que ha patrocinat l'equip al llarg de una temporada i mitja i que no ha renovat l'esponsorització com a principal mecenes.
2011-2012: No n'hi ha, ara com ara, de patrocinador.
En resum, de les cinc empreses, dos han fet fallida i estan en mans dels jutges. Una altra està a prop del tancament, si més no en la forma en què va nàixer: un parc d'atraccions amb inversió pública per afavorir el turisme. Una quarta ha durat poc més d'una temporada mentre que la cinquena sí que es va consolidar com un patrocinador ferm.
És, potser, el moment de replantejar la idoneïtat dels patrocinis en la forma tradicional tal i com els coneixem. El Barça va innovar amb Unicef i altres s'han pujat al mateix carro, com ara el Málaga amb la Unesco. És una esponsorització diferent i que repercuteix molt positivament en la percepció de la marca. Ara que la situació econòmica "ho permet", és el temps d'imaginar.
Doncs imaginem: per què el Valencia C.F. no pot portar enguany en la samarreta les marques dels proveïdors als quals deu diners. ¿No és una manera de reduir el deute i ajudar a les empreses?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada