dilluns, 28 de novembre de 2011

Besos de pel·lícula i besos de política

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

El recurs de la familiaritat, en el sentit originari de la paraula, està molt extés en el món de la comunicació política. La besada de Mariano Rajoy a la seua dona, Elvira "Viri" Fernández, el dia de la victòria a les eleccions generals n'és un clar exemple. Aquí podeu vore quantes portades va aconseguir la imatge en qüestió, de la qual també en van fer una anàlisi a La Vanguardia. L'aparició de les famílies dels candidats davant de les càmeres és més habitual al món americà que a l'europeu. De fet, a Europa i a l'Estat espanyol en concret no solen haver moltes fotografies dels candidats amb les famílies senceres, o siga amb els fills, en actes polítics sinó que habitualment apareixen únicament amb les parelles. De fet, l'aparició dels fills dels presidents del govern han estat més bé fruit de situacions d'allò més diverses: els matrimonis dels fills de Felipe González, el casament de la filla d'Aznar amb Alejandro Agag o la famosa foto de les filles "gòtiques" de Zapatero amb Obama.


L'equip de Rajoy va saber construir amb eixe bes la imatge la nit electoral. Dic "l'equip" perquè l'acció sembla totalment preparada per part dels seus assessors i spin doctors. Per corroborar-ho, li ho vaig preguntar -"Un gest com el bes de Rajoy a la dona també s'assaja? La foto està tenint molta difussió"- a través de Twitter a Toni Aira, periodista i professor de Comunicació Política a la UOC, qui m'ho va confimar: "no ho dubtis ni un instant...". O siga que encara que semble difícil d'imaginar el president electe i la dona van assajar el bes (Quantes vegades? Una? Dos? Vuit? Vés a saber!) abans de repetir-lo públicament.

L'encert de crear una imatge d'ell tot sol amb la seua dona -que a més l'ha llançada ràpidament als focus de l'opinió pública- el va alliberar de moltes interpretacions sobre qui hi ha havia (i qui no) al balcó del carrer de Gènova. Rajoy va aconseguir reunir tot el protagonisme en una imatge de tendresa trencant d'aquesta manera part del seu comentadíssim hieratisme. Perquè si hi ha besos de pel·lícula que es recorden per sempre, també els hi ha de política.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada