Dimensions d'arquitectura i pintura en una web

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

No em puc estar d’explicar un nou projecte en què he participat i que acaba de fer-se públic. Parle de la web de la Fundación Manuel Jorge, arquitecte i pintor establert a Xàbia des dels anys 60, amb qui tinc la sort de disfrutar d’una gran amistat; raó per la qual, supose, m’ha confiat la gestió de la comunicació de l’entitat.

Quan a Mima ens vam plantejar el projecte, vam determinar que el més important de la fundació és l’obra pictòrica de la qual és garant així com les fotografies de totes les cases que ha dissenyat Manuel Jorge. I aquest dos elements confluien en el punt d’intentar mostrar la relació que hi ha entre les dos disciplines.

Així és com vam decidir mostrar les cases pensades per l’arquitecte en tres -diguem-ne- dimensions: per una banda, fotos i plànols de la llar; en segon lloc, la imatge aèria de l’habitatge a través de Google Maps i, per una altra banda, la pintura –els cqadres- que està relacionada amb cada casa. D’esta forma, l’usuari de la web té al seu abast molta informació amb una sola visualització i a més pot redireccionar-se a altres pàgines del lloc.

La web es complementa amb apartats dedicats a les activitats de la fundació, una xicoteta biografia de Manuel Jorge i de la seua dona, la pintora finesa Christina Snellman, les publicacions de l’entitat i obra gràfica que està a la venda.

En la posada en marxa de la web de la Fundación Manuel Jorge també han participat Carmen Tramoyeres i Instants Fotografia.

Compartir en direcció contrària: de Facebook a paper

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Xàbia Meravellosa és una pàgina de Facebook creada per Vicente Doménech en què la gent envia, entre d'altres, fotos antigues de Xàbia. Un dels pròposits de la revista Més Xàbia – de la direcció de la qual m'encarregue- és apropar, d'alguna forma, les noves tecnologies als lectors tradicionals. Per això en tots els números provem d'incloure alguna informació relacionada amb les xarxes socials. 

En l'últim però, hem intentat anar més enllà i hem apostat per facilitar que algunes de les fotografies antigues pujades al Facebook puguen ser vistes per les persones que no naveguen, és a dir, moltes persones majors. Quan vam veure les imatges en el Facebook vam pensar que era una llàstima que la gent major no puguera disfrutar-les. Segur que a ells i a elles els provoca més emoció que a nosaltres, perquè són els paisatges de la seua infantesa i joventut. Amb eixe objectiu, la portada i la contraportada estan protagonitzades per estes fotos.

D'aquesta forma, hem enllestit un procés que ha consistit a retornar de l'online a l'offline un material que té una gran acollida en Internet però està imprés en origen. Crec que és una prova de que encara queden molts anys en què tota la informació no podrà ser compartida “únicament” a través de les noves tecnologies. Haurem de comptar amb que -per a certs continguts amb determinats públics- el paper encara és imprescindible. I si no, mireu el cas d'Orsai que expliquen en el blog de Símbolo Ingenio Creativo.