La directora d’un BBVA que se’n recordarà sempre de Risto Mejide

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones
El BBVA és el patrocinador de la lliga de futbol i a més del patrocini com a tal desenvolupa altres accions de Relacions Públiques (RP) per a traure rendiment a aquesta inversió multimilionària. Anit (dimecres 22 de setembre) van realitzar una d’aquestes accions en el Camp de Mestalla en el descans del partit València-Atlético de Madrid.

Al poc de retirar-se els jugadors als vestidors va aparèixer un xic que micro en mà va demanar a la gent que donara la benvinguda a una dona jove, que els havia de contar una sorpresa, i que es va identificar com a directora d’una sucursal del BBVA a València. Allà que va anar ella cap al mig del camp. Va agafar el micro i va començar a parlar –més bé cridava- explicant un sorteig en què algú del públic podia guanyar 1.000 euros. Fins aquí tot normal. 

Els Tomassets de Dénia, bon menjar i bona marca

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones
Ahir (dissabte 18 de setembre) vaig sopar a la tasca Els Tomassets (carrer Loreto, 35; Dénia). A més d'haver menjat ben a gust i ser un lloc totalment recomanable, em sembla que han creat una molt bona marca amb elements a destacar, dels quals n’explicaré uns quants tot seguit:

1. Públics objectiu: el negoci està pensat per a un públic majoritàriament local, comarcal i del País Valencià. Això és rellevant pel fet que la carta està en dues llengües: català i castellà, a diferència de la majoria dels restaurants de la comarca, que la tenen en castellà i en anglés o en altres llengües forasteres. 
2. Decoració d'acord amb la degustació: el menjar que se serveix és també la imatge de local. El sostre està ple de dibuixos i missatges dels productes que podem consumir-hi. A aquesta decoració se suma l’ús de fotografies antigues –en format gegant de la mà de Pelutipelat- d’avantpassats del propietari, amb la qual cosa l’ambient està relacionat del tot amb el que mengem. Un vincle que, encara que ens semble estrany, no es dóna sovint en els restaurants.
   

Sobreviuran els patrocinis esportius a la nova llei del joc? S'accepten apostes!

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Les apostes -esportives i de tota classe- a través d'Internet han esdevingut en poc de temps un gran negoci per als fundadors i per als que tenen la sort de guanyar-hi, clar. Suposen la quarta activitat en el comerç electrònic amb els esports, el pòker, els casinos,... També ho han estat, de profitosos, per als equips de futbol ja que moltes empreses d'aques tipus són patrocinadores de clubs. Exemples d'això ho són el València C.F. amb Unibet o el Sevilla F.C. amb 12Bet.

Prompte però el panorama podria canviar arran de l'aprovació de la nova llei del joc, l'anteprojecte del qual sembla estar en curs, segons ha explicat hui (divendres 17 de setembre) la ministra d'Economia, Elena Salgado). El buit legal que hi ha a Espanya en la regulació del joc online ha convertit aquest estat en un paradís pels viciosos del joc i pels que se n'aprofiten. No passa el mateix en altres llocs -sobretot els estats del nord d'Europa- en els quals està prohibida la publicitat del joc. Per això quan els equips que he esmentat juguen allí han de fer-ho sense la propaganda a la samarreta. 

Estius sense bombes d'ETA a Xàbia

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Amb l'ajuda de l'hemeroteca de La Vanguardia, una eina fantàstica per a repassar la història del món -una part, si voleu- de l'últim segle, El Comunicable fa un repàs de les accions d'ETA a Xàbia. Ara que han declarat un alto el foc. Ara que fa quinze anys que no ens destorben a l'estiu. 

(26/06/1980) ETA hace estallar una bomba en Alicante y tres en Jávea: Un artefacte d'escassa potència va esclatar a una xalet del Tossalet. Minuts després els agents de la Guàrdia Civil van localitzar una altra bomba, que va ser desactivada de seguida. 

El Comunicable, ara en valencià i en castellà

D'ara endavant El Comunicable s'escriurà en dues llengües: en català i en castellà. L'idioma que vos trobareu en obrir el blog serà el valencià. Tanmateix, si preferiu llegir-lo en castellà, a la columna de la dreta tindreu una pestanya mitjançant la qual arribareu a la versió en castellà de l'entrada que hageu triat.

I vull aprofitar aquest post per agrair tots els suggeriments que al llarg del temps que porta en marxa el blog, m'ha fet molta gent en relació amb el tema de la llengua en què l'havia d'escriure. La conclusió que n'he tret, de tots els comentaris, és la que expose a continuació: l'escriuré en valencià perquè és la llengua predeterminada en el meu software mental i ho traduiré al castellà perquè m'entenga la gent que no comprén la llengua catalana. A més, els visitants continuaran tenint l'opció de triar altres idiomes a través del traductor genèric.

Un secuestro a través de Twitter es más emocionante

Ayer por primera vez viví en directo la valía de Twitter como herramienta informativa. Antes de cenar me conecté y leí un tweet de @jordipc en el que decía que un hombre armado acababa de entrar en el edificio del famoso Discovery Channel, en Maryland. El tweet llevaba adjunta una foto que había sido captada por un trabajador del canal con su móvil y subida de inmediato a Twitter. A los pocos minutos, el mismo @jordipc envió un nuevo tweet con un enlace a una TV que estaba emitiendo en directo desde los alrededores del lugar. La cosa se ponía muy emocionante.

Me senté a cenar viendo cómo de excitados estaban los periodistas americanos con el tema -no seré yo quien descubra ahora cuánto les gusta el espectáculo, y si es real mucho mejor-. Mientras comía observé que en los informativos españoles no se tuvo noticia del secuestro,  que en los diarios digitales tampoco y que incluso el NYTimes no se había hecho eco todavía. Pero la situación se complicaba con la retención de tres rehenes en el interior del edificio y la sospecha de que el hombre armado también llevaba explosivos consigo. El hombre, por cierto, tiene página web -claro, en el siglo XXI hasta los secuestradores tienen web- y en ella clama contra el Discovery Channel porque, según él, el canal perjudica a la naturaleza.

Pasadas las 22:45 me conecté de nuevo y entonces ya leí la noticia en muchos medios. Sin embargo, preferí seguir el caso por la misma TV en directo. Aproveché la ocasión para escribir tweets de lo que iba sucediendo -se puede ver en el Twitter de este blog o directamente en el mío- y así intentar entender el inglés de los medios americanos, que no viene mal.

La conclusión que saco de todo lo de anoche es que, probablemente, es la primera vez que no utilizo intermediarios -medios de comunicación- para conocer de primera mano la información. No hubo aquello de "El País dice que.." y "En Levante pone que...". Lo que buscaba en mis fuentes tradicionales -diarios, informativos, ...- no lo encontré y, sin embargo, por un lado en Twitter y, por otro lado, una TV -fruto de un enlace al primero- fueron suficientes para saciar mi sed informativa. Creo que es un hecho relevante y que debe hacernos plantear el nuevo papel de los profesionales. El que no esté 2.0. estará off en nada.