Un bon café és més saborós amb un bon contingut

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Café vols prendre un? No, no m’he convertit de la nit al matí en un yoda. Ara vos ho conte. La generació de continguts és bàsica tant per a les relacions públiques com per al marketing i la publicitat en la xarxa. L’elecció de les paraules resulta fonamental per a captar l’usuari que rep milers i milers de missatges cada vegada que seu davant de la pantalla.

Facebook s’ha convertit en un lloc clau per a les marques. Nespresso n’és una i la seua publicitat no és precisament un exemple de com generar un contingut atractiu. Amb vàrios tuits vaig advertir que la redacció d'un microcopy seu que havia vist era molt pobra. Es va fer ressó Cristina Aced a través de @blogcorp i li ho va comunicar a Eva Sanagustín en  @evasanagustin –compartir, compartir i compartir-. Ambdues són expertes en el camp de la comunicació online.

Arran d'això, Eva Sanagustín ha inclòs un apartat sobre este cas en la newsletter que publica setmanalment. i la qual vos podeu subscriure des d'aquí -vos la recomane molt!. En relació amb el cas de Nespresso en Facebook, això és el que diu:

Me avisa Cristina de la queja de Cèsar Palazuelos (en varios tuits) sobre el texto de Nespresso en sus anuncios en Facebook. El microcopy es: "¿Qué dice tu Gran-Cru de ti? Hazte Fan y Descubre cuál café de nuestra gama es tu Combinación Perfecta.¡Conéctate Ahora!".

Hay tres errores: 

• 1/ gramatical puesto que debería ser "qué café" y no "cuál café"; 
• 2/ ortográfico por las mayúsculas mal empleadas (aunque ya vimos en un debate en LinkedIn que podían aumentar la conversión); 
• 3/ el peor en mi opinión, de lenguaje puesto que utilizar "gran cru" implica cierto conocimiento del mundo del café que no todos los usuarios tienen. Sin saber los detalles de la campaña, parece que busquen a los que ya son usuarios de la marca en lugar de a nuevos.

Tuits sense resposta, marques amb reputació negativa

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Què guai, som una grup audiovisual públic que apostem per les noves tecnologies! Què guai, som un operador telefònic que estem presents en les xarxes socials per escoltar els usuaris! Mentida, només són guais quan es parla bé d’ells.

Estic fent referència a @rtve i a @movistar_es, o siga els twitters de Radio Televisión Española i de MoviStar. En l’últim mes he viscut dos situacions que m’han portat a reflexionar sobre la presència de les marques a les xarxes socials, en concret a Twitter, i la tasca que hi fan els community managers. De poc em servix que ambdues marques tinguen Twitter si quan emet una queixa o faig una pregunta ni tan sols em responen. Les xarxes socials són un espai per a compartir. Per això tenen tanta importància en les relacions públiques actuals, perquè l’usuari pot estar en contacte directe amb la marca. Però, què passa quan la qüestió és negativa? Per què callen? Callar és no compartir. Callar és no entendre la base de les xarxes socials.

Amb MoviStar em va passar que cridaven insistentment al telèfon que tinc de l’Ajuntament. Els he explicat fins a 8 vegades que el telèfon no és meu, que jo no puc fer canvis, que si volien el número de l’alcalde,… i cansat de que no em feren cas els vaig enviar diversos tuits i cap d’ells va tindre resposta.

Camps no vol ni "beure" Red Bull

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones
Tinc una teoria sobre el que pretenia el Gabinet del president Camps -amb el consentiment de Ferrari- durant estos dies: 

• Idea: vincular la imatge del flamant guanyador del mundial de F1, Fernando Alonso, amb la del President de la Generalitat Valenciana, Francisco Camps. En l'actualitat, com diu el professor Manuel Castells, la política és més mediàtica que mai i aquests gests-fotos tenen més impacte que desenes de discursos o aparicions (escrites) en els mitjans.
• Estratègia: viatjar la mateixa setmana de l'últim gran premi a Itàlia i anunciar que València pot acollir un parc temàtic de Ferrari. De passada, deixar en un segon pla la notícia que la ciutat no acollirà la pròxima Copa Amèrica. Això ha passat. 
• Objectiu: aprofitar la victòria de Fernando Alonso en el mundial per a la setmana següent (esta en la qual estem) anunciar la instal·lació d'alguna classe d'atracció de Ferrari a València. Portar a Alonso a València o que Camps i Rita viajaren on ell estiguera. Foto amb la copa del mundial. 

Un xicotet big bang en el networking de 50 empresaris joves

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Com és compartir una jornada amb 50 empresaris joves de la Marina Alta? Engrescador, enriquidor, energètic, vibrant; semblant a un xicotet big bang. Això han sigut per a mi les Primeres Jornades de Networking de Jovema (en Twitter he treballat amb el hashtag #netjovema ), una associació de joves empresaris de la Marina Alta, que s’ha celebrat hui divendres al Rodat de Xàbia i on he acudit de la mà de Pau Cruanyes, de Mima, amb qui col·labore en tasques de community & social media management des de fa temps.

De la Despertà de la jornada s’ha encarregat Juan Pablo Signes, director de Factoria d’Idees, que ha parlat de la importància del branding, tant el personal com el d’empresa. “En què sóc diferent? Això té valor? Com puc traure profit de la diferència?”, són algunes de les preguntes interessants que ha plantejat. Després hem passat al networking, que ha sigut coordinat per l'empresa de marketing experiencial Caputxeta Vermella. En un cara a cara en què als vergonyosos com jo ens costa engolir saliva, he tingut l’oportunitat d’explicar a set persones –i elles a mi també- a què ens dediquen i què ens podem aportat els uns als altres. He parlat amb Mireia Server, de Rolser, amb Fran Vives, de Vives Pons, amb Ramón, de la sabateria Marsal de Dénia, amb Victoria Ripoll de Movil Phone, amb José Antonio López, de López Giménez Torres, amb Vanessa Soler, de Caputxeta Vermella, i amb Jaume Ferrándiz, d’Oficina Tècnica Els Poblets.

Un alleujament contra el maldecap de guardar 900.000 posts

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

Cada dia es publiquen 900.000 posts (mireu aquesta infografia). Un dels maldecaps més grans d'aquest gran invent -Internet- és com podem emmagatzemar d'alguna forma eficient tots eixos articles, posts,... que ens interessen i o bé no podem llegir en eixe moment o bé volem guardar-nos-els per a rellegir-los més avant.

Hi ha eines molt populars (Delicious, Google Reader, Dropbox, …) que acompleixen aquesta funció. Però vull parlar d'una de la que m'he assabentat mitjançant Bloguismo i que em té fascinat. Es tracta d'Instapaper, una ferramenta que guarda de forma immediata el que volem.

La instal·lació és molt senzilla. Quan entreu a la web vos demanarà un correu electrònic i res més. En acabant desplaceu el botó Read Later a la barra de carpetes del vostre navegador i es col·locarà automàticament. Després d'això ja el podeu utilitzar. Com? Molt fàcil. Quan llegiu algun post o article o el que siga que vos interesse clickeu sobre el botó Read Later que teniu a la barra. Aleshores actualitzeu la pàgina de la web de Instapaper i quedarà arxivat i disponible per a quan vulgueu llegir-lo. A més podeu crear carpetes! Abans d'eixir de la web, però, aneu a Account i genereu una contrassenya a Set password perquè vos la demanarà per a tornar a accedir.

Proveu-ho perquè crec que vos servirà. És una ferramenta molt pràctica per a guardar els articles. No obstant, procureu que nos vos passe el que en passa a quasi tots, que guardem, guardem i guardem i mai no llegim. Per això no hi ha ferramentes tecnològiques: és qüestió de seleccionar primer i optimitzar el temps després.

"L'Esgarrat" o el menyspreu pel protocol en la política

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

El protagonista d'aquest post és un home que és diputat a Les Corts Valencianes i a qui esmentarem com “L’Esgarrat” perquè, com veurem, té com el costum lleig d’esgarrar papers quan no toca. Fet aquest aclariment passem a parlar de l’altra part del títol de l’entrada: el menyspreu pel protocol en la política.

El protocol és, entre d’altres coses, un llenguatge internacional que facilita l’enteniment entre persones que parlen llengües distintes. Així ha sigut al llarg de la història i així ho és encara. També és el sistema –reglament- pel qual es regeixen les actuacions dels polítics en els òrgans de representació (corts, ajuntaments, diputacions,…).

El reglament, o siga el protocol, és l’expressió de la democràcia en Les Corts. Els temps d’intervenció dels grups polítics estan marcats per llei de tal forma que la representativitat de –quasi- tots els ciutadans compta amb les mateixes condicions. També està estipulat que quan algú té l’ús de la paraula no ningú l’ha d’interrompre. L’acció d’interrompre no implica necessàriament haver de parlar ja que fer sorolls o destorbar de qualsevol altra manera també suposa impedir que l’altra persona puga expressar-se adequadament.

Twitter també serveix per prendre apunts

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones

La xarxa social Twitter és una plataforma que ofereix utilitats diverses com ara prendre apunts. Ahir (dimecres 3 de novembre) vaig veure per streaming la presentació del llibre nou del professor Manuel Castells, “Comunicació i Poder”, que va tindre lloc al Citilab de Cornellà de Llobregat  (Barcelona).

Mentre veia la presentació també tenia obert el meu compte de twitter. Les afirmacions que em semblaven més interessants les escrivia en forma de tweets i amb el hashtag #llibrecastells per si de cas algú volia seguir-les.

Hui he accedit a l'aplicació www.tweetbook.in i he generat un pdf amb tots els tweets. Després he retallat els de la presentació de Castells i ja tinc el resum de la xarrada. El podeu veure en la imatge adjunta.

Una vegada més, la mida no importa: l'estratègia digital d'un apartament d'una sola habitació

Para leer la entrada en castellano haz clic en Traducciones
Sovint pensem que les estratègies digitals d'una marca només poder ser desenvolupades per mitjanes o grans empreses. Però hi ha casos trencadors i fa poc me n'he he trobat un. A Teulada-Moraira deuen d'haver centenars d'apartaments que es lloguen. Tanmateix hi haurà pocs que tinguen una web a propòsit.

www.casita-teulada.com és una web per a una casa només, sí. I no sols això sinó que eixa sola casa compta amb una estratègia digital pròpia -per bé que és molt, molt bàsica. Amb eixe plantejament, el lloguer de l'apartament -que no és de luxe, de fet sols té una habitació- compta amb una presència important a Internet:

• Disposa d'una web
• Xarxes Socials: està present a Twitter i Facebook 
• Gestió Editorial: continguts relacionats amb la seua ubicació 
• Community Management: es permeten, i s'utilitzen com a promoció, els comentaris dels llogaters; també trobem enllaços a webs immobiliàries d'àmbit estatal i internacional.
• Resultats i objectius: si busquem en Google Apartment i Teulada sabeu on trobem el nostre apartament protagonista: en els primers resultats! O siga que l'estratègia els funciona, no?

Tot un exemple de que encara que siga només per a un apartament amb una sola habitació la presència en Internet és bàsica hui en dia.